Casa 22 avellaners CA

Casa 22 Avellaners

Santes Creus és la capital del municipi d’Aiguamúrcia. Està situat a la riba esquerra del riu Gaià, al voltant del Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, una de les joies de l’art cistercenc del segle XII a Catalunya. Creat el 1843 a les antigues dependències del monestir, el poble comprèn llocs d’interès relacionats amb l’edifici monàstic com el pont de pedra, la creu de terme gòtica, la petita església barroca de Santa Llúcia i l’antic celler cooperatiu modernista. Seguint el carrer principal, que porta al monestir, al desviament d’on surt la carretera d’Aiguamúrcia, hi ha la coneguda albereda de Santes Creus, única com a bosc de ribera de tot Catalunya, declarada espai d’interès natural.

L’emplaçament d’aquesta casa forma part de l’ampliació del nucli urbà que es va desenvolupar a Santes Creus a finals del segle XX i principis del segle XXI per tal d’obtenir dues peces públiques destinades a equipaments i a aparcament per a visitants del monestir, alhora que crear una nova àrea residencial d’habitatges unifamiliars entre mitgeres, que s’ha anat consolidant en els darrers vint anys.

L’observació i anàlisi dels dos habitatges veïns existents construïts en aquesta àrea va posar en relleu que mentre l’habitatge situat a sud està construït aprofitant al màxim el solar i el volum edificable permès –i per tant, tapant en gran mesura la il·luminació natural que es percebia en origen des del sud-, l’habitatge situat a nord està construït sobre dues parcel·les i presenta una forma i volumetria més pròpia d’un habitatge unifamiliar aïllat. Fets pels quals les visuals més alliberades degut a l’existència d’aquestes construccions són la visual est (el terreny limita amb un canvi acusat de topografia mitjançant una elevació tipus muntanyosa), la visual nord (degut a que el veí no ha utilitzat tota la volumetria i edificabilitat possible, a partir de la planta segona es percep àmpliament el paisatge de la zona) i la visual oest (la que dóna al carrer).

En resposta a aquest anàlisi, la Casa 22 Avellaners adopta tres estratègies singulars: en primer lloc, situar una volumetria esglaonada que s’integra a les diferents alçades que presenten les edificacions veïnes. En segon lloc, connectar aquesta volumetria amb el paisatge mitjançant obertures a les visuals est i oest (en planta baixa i planta pis), i a la visual nord (en planta segona, una vegada superada l’alçada de la construcció veïna), per tal de captar al màxim possible la il·luminació natural i per gaudir de les millors visuals. I en tercer lloc, crear una relació volumètrica buit i ple entre les diferents estances a l’interior de l’habitatge, mitjançant la figura de tres grans buits (dos dobles espais i un triple espai), dins el ple (la volumetria construïda de l’habitatge). D’aquesta manera es crea una riquesa de relacions interiors tant espacials com de connexió visual, que pretenen que els diferents espais que conformen el projecte es percebin amplis, lluminosos, i es relacionin entre ells d’una manera oberta i continua. Per complementar la captació de llum natural, es situa un lluernari en la coberta d’un dels dobles espais i es connecta visualment el triple espai on està situada l’escala amb l’espai polivalent de planta segona, de manera que la part central de la casa queda il·luminada de manera natural durant el dia.

La casa articula la seva estructura vertical de circulació mitjançant l’escala, que a l’interior n’esdevé la protagonista principal. Es situa en un indret específic i concret per a que la connexió amb cadascuna de les tres plantes es dugui a terme en el punt òptim i de manera que aquesta participi dels diferents espais concebuts.

La planta baixa conté l’accés a la casa i una connexió lineal a nivell visual i de circulació amb el jardí posterior. En aquesta planta hi trobem una franja inicial configurada pel garatge, una habitació i un bany, i una segona franja configurada per un espai que integra la cuina, la sala d’estar i el menjador, connectant amb les plantes segona i tercera mitjançant els dobles i triple espais que uneixen visual i funcionalment la zona de dia amb l’estudi i la zona de jocs de planta primera, i amb l’espai polivalent de planta segona. Completen el programa dues habitacions, una terrassa i un bany en planta primera i una terrassa-mirador en planta segona.

La volumetria s’ha construït mitjançant una estructura mixta de formigó i acer, sense alterar la topografia original. A l’exterior de l’habitatge, s’ha optat per una materialitat resultant de l’aplicació de materials amb tècniques de fabricació i aplicació tradicionals i de proximitat, tals com el morter de calç, la ceràmica artesanal, l’acer i la fusta. Pel que fa als espais no edificats, aquests s’han pavimentat el mínim possible en les zones més properes a la casa, i pel que fa a la resta s’han destinat a espais verds enjardinats o destinats al cultiu d’hort. A l’interior de l’habitatge s’ha optat per deixar majoritàriament el formigó vist en els sostres i escala interiors, contraposant la textura gruixuda d’aquest material amb la lleugeresa de l’acer que configura els pilars en creu de planta baixa i la barana. Complementant el formigó i l’acer, es disposen diversos elements de fusta i ceràmica tradicional tals com paviments, revestiments i mobiliari, que pretenen crear uns espais interiors lluminosos, senzills, pràctics, confortables i càlids, que generin emocions als seus usuaris.

L’eficiència energètica ha estat una premissa en la concepció d’aquest habitatge. S’ha assolit utilitzant solucions d’arquitectura solar passiva i de captació de llum indirecta, que conjuntament amb el propi sistema constructiu i l’estudi exhaustiu de la composició de les diferents pells de l’edifici i del seu comportament tèrmic, han fet que aquest habitatge hagi obtingut una certificació energètica A.

> Texto en castellano

> Text in english