Casa d'en Jaume CA

Casa d'en Jaume

L’emplaçament d’aquesta casa forma part d’un teixit urbà de petita dimensió que presenta una forma triangular en planta i que queda encaixat i delimitat per l’autovia, el carrer Rovira i Virgili, el cementiri de la ciutat i el pas per sota de l’autovia. Es tracta d’una àrea amb unes característiques morfològiques particulars formada per parcel·les de petita dimensió, la majoria d’elles edificades amb habitatges de mides reduïdes construïts entre mitjans i finals del segle XX, als quals s’hi accedeix mitjançant un vial d’entrada i sortida en forma de U, que alhora contacta amb una placeta interior. Degut a la dimensió de les parcel·les, a l’escassa distància entre les edificacions existents i a l’existència de tanques de separació de poca alçada, els veïns de la zona fan vida en contacte visual entre ells, essent aquesta una comunitat viva i activa.

L’observació i anàlisi dels habitatges existents construïts en aquesta àrea va posar en relleu que la majoria d’aquests presenten una volumetria compacta que ocupa àmpliament la parcel·la, resultant-ne uns espais no edificats petits i residuals, amb escassa o nul·la connectivitat i connexió visual amb l’interior de les edificacions. Alhora, les façanes principals que contenen les obertures de major dimensió, estan alineades al carrer independentment de la seva orientació solar.

En resposta a aquest anàlisi, la Casa d’en Jaume adopta una estratègia singular: la façana principal no mira al carrer, ho fa al jardí, orientada a sud. Tot l’edifici s’estructura orientat al jardí, però és a la planta baixa on es crea la màxima integració mitjançant un porxo situat al mig de la casa que fusiona l’exterior i l’interior de l’habitatge, creant una discontinuïtat constructiva amb la voluntat de tenir un espai d’ombra central on fer-hi vida i on tenir l’amplada de la parcel·la lliure d’edificació i en contacte directe amb la resta d’espais no edificats.

A dreta i esquerra del porxo hi trobem un programa d’habitatge complet apte per a un ús practicable: per un costat hi trobem una suite amb bany i vestidor i per l’altre una sala d’estar-cuina-menjador que connecta amb l’estudi de la planta primera mitjançant una doble alçada, alhora que també connecta amb la planta soterrani, destinada a instal·lacions i emmagatzematge. Es completa el programa interior en planta primera amb dues habitacions i un bany addicional, i el programa exterior amb una terrassa en planta primera i una segona terrassa-mirador en planta coberta, des de la qual es pot veure diferents fites característiques visuals de la ciutat de Tarragona tals com la part alta, el mar i l’Ermita de la Salut.

La volumetria s’ha configurat mitjançant formes simples i una estructura mixta en consonància amb la tipologia constructiva dels edificis existents en la zona, sense alterar la topografia original. La façana orientada al carrer presenta dues alçades escalonades per tal d’adaptar-se i fer la transició entre una primera edificació veïna en planta baixa i una segona edificació de quatre alçades. Pel que fa als espais no edificats, es proposa que siguin ocupats parcialment per una vorera de circulació perimetral exterior a l’edifici, i la resta per espais verds enjardinats o destinats al cultiu d’hort.

Degut a l’escassa edificabilitat admissible en el solar, s’han establert diverses estratègies d’aprofitament i ampliació de la percepció de la mida dels espais interiors, entre les quals destaquen: el porxo exterior, la doble alçada de la sala d’estar-menjador, la integració dels espais de circulació dins les diferents estances, la captació de llum natural mitjançant finestres o lluernaris estratègicament situats i la creació de tres finestres sortints triangulars que alhora esdevenen espais de recolliment interior suspesos i en contacte visual amb el jardí.

L’arquitectura d’aquesta casa pretén generar emocions sensorials càlides i acollidores als seus usuaris, alhora que figurar de manera poètica en la seva materialitat la personalitat dels seus propietaris, que són persones de profundes arrels amb la naturalesa, que treballen amb eines de millora de la qualitat de vida dels seus pacients, no només des del punt de vista de la medicina ortodoxa, sinó també des de la connexió interior amb un mateix, en la recerca del benestar de les persones. En aquest sentit, els elements de formigó vist que pugen a la superfície provinents de la fonamentació de l’habitatge, simbolitzen ser unes arrels que emergeixen de sota terra i comencen a composar l’habitatge. Entre aquests elements es situa un tancament exterior en planta baixa de pedra seca, que conjuntament amb el canyís situat al sostre del porxo, representen ser elements naturals poc antropomorfitzats i amb certa percepció primitiva. Per sobre d’aquests materials, el morter de calç blanc simbolitza un estat més elevat, més espiritual.

> Texto en castellano

> Text in english